dilluns, 7 de maig del 2012

La historia de María

María té 14 anys, aquesta es la seva historia:
insultar és el corrent, et persegueix, t'amenaça. Em va a insultar sota de casa. Em va empènyer, em van agafar entre 2. Al principi no vaig dir res, em treien les sabates, els tiraven la motxilla. Em van demanar rotllo  i vaig dir que no. Una vegada entre Nel i altres em volien baixar els pantalons a l'autobús. El conductor passava de tot. Jo terroritzada. L'hi vaig explicar a la meva mare. Em segueix dient, et vaig a amargar la vida, et matare. Jo intento fer que no m'importa. Vaig deixar d'anar en autobús. Penso cada nit: que em fara dema? una humiliació, no es posa la gent de la meva part perquè tenen por. Un dia em va tirar un colom mort i caca de gos, i pedres, em va tirar moltes. vaig tenir moltes ganes de desaparèixer, per no aguantar. De debè. No veia cap sortida, s'em va aguntar tot, aixo i les notes son la meva preocupació en la meva vida, Tinc un 5% d'esperaça en què no hagi de patir mes perquè és pitjor que un càncer i que aprovi l'any que ve, que surti endavant i que vingui aquest somriure al meu,perquè torni a ser feliç i no miri les coses dolentes de la vida sinóles bones ..









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada